El Réquiem més matemàtic

Una nit de febrer: Taronges, sang i argent...

2006-02-05T16:32:00.000+01:00

Doncs si, hui comencem amb recepta ideal per explicar que ha sigut aquesta primera setmaneta de febrer de 2006.
Comencem amb les taronges... De taronja, és el primer esmorzar que he fet al 2006, després d'una nit de festa i gresca amb Amaia, Jordi, Xavi, Eduard, Carla, Aleix, Laura, Anna, Sandra, Joan, Emi, ... a Sweet Café, Aire i sobretot, Arena... Feia gairebé un any que no sortía pas de festa per Barcelona. I ho vaig passar molt bé. Vam riure bastant i sobretot, vam gaudir ballant. Em vaig trobar amb un ex, que després de passar per un accident de cotxe ha fotut un canvi físic impressionant. I també crec de caràcter. Jo no em ficaría pas en un cuarto oscuro, però la meua sorpresa va ser veure com ell sortía del de Arena... U_U

I perquè parlem de sang? Doncs, de sang parlem perque s'em va quedar glaçada l'altre dia veient Zzaping i sobretot, en el moment que el presentador de l'espectacle em va "tirar els trastos en directe"... Vam pixar-nos de riure, sobretot amb els esquetxos. També s'ha gelat la sang amb missatges que he llegit per internet, bastant homòfobs i sobretot, el tema de la caricatura d'Alà... Això és molt heavy...

I per acabar bé la setmana, parlem d'argent. Doncs si, l'argent s'ha ficat en la meua vida. Després de plantar a la Lú-lú en l'examen, m'alegro de saber que encara tinc el suficient autoestima per continuar lluitant pel que vull. També, l'argent s'ha plantat a la meua vida, sabent que tinc uns amics genials amb els que puc confiar i sobretot, parlar tranquilament de les meues pors.

Petons

Réquiem Matemàtic

Nit abans d'un examen: La matriu LU-LU!!!

2006-01-30T21:43:00.000+01:00

Doncs si, senyores i senyors, ens trobem en una nit crucial d'aquestes que no poden ser pitjors. Demà serà dia 31 de Gener de 2006 i faltaren només 7 dies per la data tràgica i també serà el final dels examens de Gener. Perfecte! Doncs, a l'hora he de estar nerviós, deprimit i feliç a l'hora... Coi, que díficil són les cosses ací a Barcelona!!! A Galiza no passaven estes cosses. Potser per que anava a 3r de la EGB i no tenia pas la possibilitat d'engegar a la merda un semestre sencer amb un examen. Però bé...

Aquest examen amb la més que recautxutada matriu LU (o Lú Lú) on fem mitosi a un conjunt de números... Aix, la vida és bonica i complicada... Doncs bé, demà parlarem si la Lú Lú m'ha donat carbasses o no... Esper que no...

Réquiem Matemàtic

Nit rera nit: Amor, amor... Amor a primera ¿pista?

2006-01-24T21:26:00.000+01:00

Qui no s'enrecorda del famós concurs català Amor a primera vista? Si, aquell concurs tant pastelós on l'Alex Casanova i la Montse Guatllar donaven l'oportunitat de conèixer l'amor de la teua vida, en un programa de la TV3. Doncs bé, hui he fet memoria d'aquella època, en la que només veia el programa en els estius a Cornellà. Aixxx, aquells maravillosos anys. Però clar, el tema de l'amor a primera vista em sembla una mica agosarat. No crec que et puguis enamorar d'una persona a primera vista. Els amors plàtonics van morir fa molt de temps. Ara existeixen els amors melònics, sandriatics, aranjàtics... (Quines bajanades que estic dient).

Però bé, és ben cert que molta gent jove, d'aquestes que encara van a l'institut, parlen d'amors a primera vista a les tardes de discoteca, quan només s'han vist uns momentets en la pista de ball. O sigui, un amor a primera pista d'aquells que en deu dies t'has acabat cansant de que et donés la brasa amb les perdudetes al mòbil i amb els mals de caps continus de que mai podeu quedar. Gent, espabileu-vos que la vida són dos dies i els amors han de ser treballats...

Réquiem Matemàtic

Una nit com qualsevol altra: Nothing is real but the pain

2006-01-23T10:06:00.000+01:00

Com ja sabeu els que em llegiu (cal dir que molts de vosaltres, sou gent de França, que us agraeixo tot el suport que m'heu donat), els meus posts sempre representen nits. I perquè són nits? Perqué des de que vaig fer els 16 anys, he viscut més les nits que no pas el dia. Però bé, perque posso aquest titular de Nothing is real but the pain? Doncs ara breument us faré cinc céntims...

Nothing is real but the girl és una cançó de Blondie que vaig descobrir el dia que Joan em va regalar l'últim disc dels Blondie No Exit, pel meu 17é aniversari. (També va ser el nostre primer regal de nuvis). I clar, doncs hui no ha sigut una de les nits més agradables en aquest aspecte i clar, he decidit que buscaria allò que més s'ajustés al que volia expressar. Doncs mentre treballava he escoltat la cançò dels Blondie per la radio, al dial 94.9 FM. I clar, he dit: Què és de veres el que realment és més vertader a la meua vida? La felicitat? No, és efimera. La il·lusió? Tampoc, perque ho diu ella mateixa, és només il·lusió. I clar, donant-li voltes, he vist que la única cosa que és vertadera 100% és el mal que sento dins del meu cor. Cal dir que ara mateix estic enamorat d'una persona (que no vol dir que estigui sortint amb algú) però en el meu interior hi ha un mal punyent que em recorda cada dia que hi ha algú que no hi és amb mi. Com va dir mon amic Robert: "El tiempo lo cura todo". Doncs esper que el temps deixe de donar-me aquests dolors i moments agredolços en el meu resorgiment.

Réquiem Matemàtic

Una nit de Gener: El món, tothom i la gent de Prats de Molló

2006-01-22T23:26:00.000+01:00

Doncs bé, hui parlem de la gent en general. Després de haver aconseguit deixar la meua part negativa del 2005, enrera, comencem amb un 2006 on els protagonistes són: el món, tothom i per omplenar la plana del Blog, la gent de Prats de Molló.
Doncs bé, el món està boig. M'estic donant compte que encara que nosaltres no volguem, el món continua girant. Tothom, pensa que el món deixarà de girar pels seus problemes i car que passa, que després vénen les decepcions, perque el món ha girat i ells s'ho han perdut. Saps que es perdre't la teua festa d'aniversari o una festa amb amics, per tenir problemes al teu caparró? Doncs una cosa que sempre quedará com dolenta a la teua vida, quan podia ser un moment més de joia i de bons rècords.

Us ho dic jo, que per això porto sobre les esquenes la signal (senyal) de Réquiem D.O. (denominació d'origen). I perque ha sortit el poble de Prats de Molló? Perque ahir a la radio (no em pregunteu el dial perque no m'enrecorde) va trucar un home assegurant que s'acabava de donar compte que la terra gira sota els seus peus.

U_U Impressionant!

Réquiem Matemàtic

Nit vespertina: Els records ténen colors?

2006-01-21T15:23:00.000+01:00

Endebades m'ho pregunto si tots els records que nosaltres tenim al nostre caparró, ténen color o no. Si conserven tots els matissos que nosaltres li donem o realment es converteixen en fotografies apagades en tons sèpia. m'encantaria descobrir-ho, perque si pensem fredament, a quina conclusió arribem? Doncs que els nostres records els pintem com ens dóna la real gana. Guardem el que ens agrada o el que ens ha marcat, però si hi ha alguna cosa que podem esborrar, l'esborrem.

Som ací... U_U

Réquiem Matemàtic

I de nou, fou Nit: L'esperança (i no pas l'Aguirre)

2006-01-18T09:04:00.000+01:00

Doncs de nou, fou nit, com diu el nostre blog. Donant voltes al café que ara tinc davant meu a Valldoreix (si, he escrit dos posts en una mateixa "nit"), he començat a pensar en ses esperances. Hui, la meua fillola no tenía classe en Vilafranca i he aprofitat perque vagi a fer una visita als seus companys de classe en Sarrià (del curs anterior, prèvia consulta amb els directius de l'escola). Doncs l'he portada com he fet durant el temps que hem estat vivint ací i clar, molts pares em reconeixien del curs anterior. Molts d'ells m'han parat i m'han preguntat que com m'anava la vida i tot el que és fa quan veus algú que fa segles que no veus i de sobte, no tens ni la més remota idea de que preguntar-li (aixx). Però clar, tots/es em miraven. Esperaven que algú obrís la flama del gas, per fer un pet com una glà extremenya, tocant el tema cru.
Doncs si, ho han fet. Una mare, Joana, que tenia molta confiança amb mi, m'ha preguntat: Com portes el tema de la mort de Joan? Doncs, la veritat m'ha deixat una mica de pedra. Però he resorgit de les flames, com Ave Fenix i l'he respòs: el temps tot ho cura. La nena ho porta pitjor que jo, però bé. Temps aux temps. Clar, que Joana sapigués això, no implicava que molts d'ells no ho sapiguessin. Pensavem que haviem trencat o alguna cosa d'aquestes. Es cert que el dolor fa unions entre tots i totes.

Però bé pensant camí cap a la nostra llar de Valldoreix, m'he preguntat a mi mateix si l'esperança existeix i no. I jo, com a bon partidari del mite de la caixa de Pandora, crec que si. Pensa que com diu el mite: tots els mals del món es van escampar per tot arreu i només, l'esperança restà dins, com a forma de recordar-nos que sempre podem trobar en els moments més baixos, un punt de llum que ens ajudi a continuar caminant.

I com fa l'ovella negra: caminant caminant, sempre caminant...

Réquiem Matemàtic

Moltes nits després: lo somni

2006-01-18T08:44:00.000+01:00

Encara recordo el dia que et vaig conèixer. Recordo bé com anaves vestit i fins i tot, recordo l'0lor que feies. Recordo bé la poca gent que ens veia, perque en aquells moments, el món havia quedat a les fosques. Només estavem tú i jo i voliem que aquell moment durés per sempre...

Mare meva, fa hui quatre anys que vaig conèixer a Joan i encara crec que és un somni (lo somni, que diria Bernat Metge). Però a difèrencia de l'any anterior, Joan ja no hi és amb mi. Estic al mateix lloc, on fa ja un any (el temps passa ràpid, encara que nosaltres no volguem) vaig començar el dia amb ell. Estic a Valldoreix, on ell i jo compartiem casa i il·lusions per viure i fer una vida en comú. Els últims llogataires de la casa, van marxar a cap d'any i tot continua sent igual de com ho vam deixar. Els mobles, les habitacions, tot igual. Pel que em va comentar la parella que durant els sis últims messos ha viscut en el que va ser la nostra llar familiar, han sigut molt respetuosos a l'hora de fer ús de la llar. Pensant que potser per a mi, podría ser la meua propera llar, han fet ús de les habitacions que no estaven ocupades, ací també fent ús dels seus mobles (que per això se'ls van comprar, clar). I sobretot, respectant la meua habitació i de Joan, encara que ell no hi sigui ací per veure. He passat la nit ací. Dormint al mateix llit que vaig compartir amb ell i esperant, potser, un miracle al més pur estil de Ghost.

Com podreu imaginar, hui és un dia en que la joia de fer "quatre anys" i la tristor de no poder cel·lebrar-ho amb la persona que més estimava, fa que em senti una mica marejat i fins i tot, perdut.

L'altre dia, menjant amb un amic a casa meua, vaig possar-li una cançò d'Amaral i mentres l'escoltaven no vaig poder evitar les llàgrimes. Em vaig aixecar i vaig anar cap a la cuina a netejar els plats. Doncs bé, en aquell moment va ser com tornar enrere en el temps i veure que vaig fer els últims moments abans de l'accident de Joan. Estava al treball, netejant els estris i un truc va fer que part de les peces ceramiques (fem ús d'aquestes en serveis de catering o en pastissos especials) que portava a les mans fossin a parar a terra. I l'altre dia, no va ser una excepció. Un plat dels grans es va fer bocins. M'acabava de tornar a despertar de un malson i aquest també era vertader. El malson de no tenir-te.

Perque t'estimo i t'estimaré sempre: Joan S. S. (Roc de Sant Gaietà, 7 de Febrer de 2005)

la Nit Més Fosca: Carta oberta per a benpensants i malpensats

2005-06-07T21:35:00.000+02:00

Benvolguts amics i desconeguts...
Hui he tocat fons i ara si que puc dir: Réquiem estàs acabat. La meua vida ha entrat en un bucle directament, on ja no és pot caure més endins. Tot allò que he volgut, ho he perdut i per a cénit de la meua vida, he de fer-me carrec d'una nena de vuit anys, que l'he d'explicar els qués i els perqués de la mort de son pare i sa mare. Per més inri, he de fer vida normal. Que fort!
Ara mateix tinc ganes de marxar, però veig a la meua mare i no puc. Em necessita, encara que jo ja no els necessito. No em van saber atendre quan ho vaig necessitar i vaig haver de creixer tot sol.

Ara mateix busco una sortida d'un pou que no en té.

Saluts

Réquiem Matemàtic

Negra Nit: De cartes doblegades i del "Dos de Corazones"

2005-05-27T10:50:00.000+02:00

Com ve deia la cançó d'Ariel Rot: Acordate de esas noches y esos días... Només puc enrecordar-me que dintre d'uns anys, recordaré aquesta setmana del 2005, com la setmana de les vergonyes, per que portem una setmana de problemes amb descal·lificacions, humillacions i insults, que crec que no les mereixem. No som assessins ni anem deixant cartes enmetzinades, per que la gent és mori. I ens tracten pitjor que als propis assesins. Crec que si en aquest pais, existís la pena de mort, ja ens buscarien algun delicte per fer complir la pena màxima...

Ja han cessat els meus plors. Realment, de que serveix plorar? Realment, t'adones compte que el món és un gran escenari, on tots i totes els/les que et voltegen, són putxinel·lis que és mouen a gust del vent...

Pensem i cridem, que les cartes doblegades que hui s'apil·len en algún lloc d'aquest pais, són els crits sords que fem, per que les veus assassines, deixin de cridar...

Réquiem Matemàtic

Nit de Corpus a Cornellà: Perquè plores aquesta nit?

2005-05-26T23:23:00.000+02:00

Perquè plores aquesta nit? Em preguntava a mi mateix, veient com queien les meues llàgrimes davant de l'espill. I perquè he de plorar hui?
Per que sempre he sigut el primer que és renegat a l'última plaça. Aquell que mai s'ha valorat el seu treball, sino que la gent ha valorat més el físic. Aquell que ha vist com els seus pares, familiars i amics, renegaven d'ell a l'hora d'argumentar greus problemes, que podrien perjudiciar-nos al futur. Aquell que no té dret a replica, que és tractat de vegades, com un majordom i que mai pensen que també tinc sentiments. Me'n alegro d'estar plorant ara mateix. Em dono compte de la falsetat d'aquest món tan cruel.

Millor plorar que no haver de viure amb el somriure postís...

Réquiem matemàtic

Moltes nits després: Teniu por de la mort?

2005-05-25T20:00:00.000+02:00

Teniu por de la mort? Encara temeu que des de les tombes, algú us cridi pel vostre nom? Encara creieu que els morts s'aixequen per anar a menjar cervells? Crec que és una tonteria tenir por dels morts. Els morts normalment, són les restes ossees o cendres del que va ser un cos en vida. Això si que fa por. Una persona viva.
L'altre dia, al sopar del Sin Vergüenza, parlant amb Llorenç, Mingo, Eric,... va sortir el tema dels problemes a casa, pel tema del p... armari (crec que no existeix, però...) i no se com vaig arribar a la conclussió que hi havia cosses pitjors en aquesta vida, que no pas tenir problemes per la teva sexualitat. I en part, tinc tota la raó. He vist de tots els colors. I encara que sigui jove, pels meus 20 anys, la meua ment processa més rápidament tota la informació. Com si ja portés molts més anys vivint. Crec que és no es pot comparar certs problemes amb els problemes grossos. Aquells, com en el meu cas, que deixen restes tota la vida. Aquells, en els quals, quan tanqués els ulls recordés tot com va succeïr i això si que és un problema. No poder viure en pau.

Petons i els morts, feu-me cas, no fan més por que els vius.

IX - XVIIa Nits: El conte dels mentiders

2005-05-11T05:35:00.000+02:00

Contem, contem i contem. Senyalem amb els dits llerdosos, els mateixos deliqüents creats per les fábules que ens inventem. No ho us estic acussant de res, simplement us estic obrint els ulls. Hem creat una imatge, hem creat un estil, hem creat una forma de pensar... No hem creat res. No és la creació, simplement és la propia vida que ja està configurada per existir així. No innovem, sino fem vida. La que ens pertoca.
Són moltes nits pensant aquestes paraules. Són molts crits en la foscor, esperant una resposta. Són masses fantasmes els que ens molesten. Realment voleu viure així? No crec en la religió, no crec en la raça ni tampoc en la sexualitat. Només crec que en la persona. Cada persona, és digne de ser ella mateixa, sigui el que sigui... Per tant, a qui hem de donar explicacions dels nostres actes? No podem conviure junts? No podem tenir fills? No podem ser feliços?
Mireu-vos les mans. Están brutes, però de la merda dels demés. Renteu-les. No fa falta tacar-se de les fóbies ajenes. Realment, el que té importancia es que mai deixem de ser nosaltres mateixos.

Si hui no som nosaltres mateixos, mai podrem ser el que volem ser.

Réquiem Matemàtic

VIIIa Nit: Santa Inocència Beneita

2005-05-01T09:00:00.000+02:00

Impossible!!! No pot existir gent com la que em va tocar conèixer, dissabte a la tarda. Després de passar-me dues hores intentant solucionar, un desastre de pastís per a una festa de solteres (el pastís tenía forma de membre fàl·lic), pujo de nou al despatx (com bon cap de secció que intento ser) a veure quines eren les noves comandes. I de sobte, sona el telefón i era el director d'un hotel de Barcelona (del qual no diré res més, per secret professional). Realment, no crec pas que aquest home ho fes amb mala intenció, però va fer una "brometa" que a mi em va tocar el voraviu. I realment, no em vaig poder callar i li vaig dir tres o quatre cossetes (ben dites, això si), encara que ell s'ho prengué de broma.

Quan vaig anar a servir la comanda a l'hotel, li vaig tornar a dir, que si tenia algún problema amb l'homosexualitat, perquè jo em trobava dins d'aquest col·lectiu (paraula que ell utilitza sempre). I sabeu que va dir? Que ell no tenia cap problema, però que no li vingué amb contes, que ell no tenia temps per perdre... Crec que aquest home no sap que els estereotips, van morir fa molts anys i el millor de tot,

Que el fill també és homosexual! Beneita inocència... (No beneïda, no)

Réquiem Matemàtic

Setena nit: Si vols caldo...

2005-05-01T06:32:00.000+02:00

Encara que segons els cristians, el séptim dia va descansar, jo com no em considero cristià, no descanso i escric aquí, una nova cita sobre el meu món, on m'ha tocat viure. Hui, em sorprén veure que la gent encara fa remenció a les paraules (desafortunades, no escau més explicació), del famós batlle de Pontons del Penedès. Doncs, com aquest home, volia caldo, hui l'han donat cent tasses.
Les joventuts socialistes, han organitzat una boda homosexual simbólica en el bell mig de la plaça del poble. Molt bona idea, per demostrar que no tots els habitants d'aquesta vil·la són com el seu batlle. A mi em sembla molt bé, però com bé deia la Masha (a.k.a. la presidenta del Sinver.org), el Ku Klux Klan, va sortir després de l'alliberació dels negres. O sigui, que ara mateix estem en una etapa inestable que pot passar de tot, encara que esperem que no passi res greu. Hui m'ha tocat rebre. A vegades peco de bocamoll i quan m'equivoco, he de reconeixer els meus errors. Pensava que no sempre ser homosexual i cristià fos un problema. Però crec que gairebé, vist el que he vist, és un problema. Penseu que tots els cures que han sortit del seu particular armari, gairebé han rebut l'excomunió. És un problema i a mi, realment em sap greu, no poder viure en una mena d'utópia, una mena de convivencia estable entre tots i totes. Cadascú a ca seva. I les lleis fetes per a protegir a la gent, no per ser escut de gent que no veu a més de dos centimetres del seu nas. No em considero persona de fer judicis de valor. No els faigs a ningú i per açó, demano que la persona que tingui alguna cosa a dir, faci com diu la història, que em llenci la primera pedra. Que per a tarats i puntets negres, en aquest pais, ja tenim al batlle de Pontons del Penedès.

Réquiem Matemàtic

Sisena nit: Lluita pel que vols...

2005-04-30T08:24:00.000+02:00

Si hui em digués algú, que definís el meu dia d'hui, només tinc una frase per dir: Lluita pel que vols.
No som sers vius amb privilegis. Tenim la dot de raonar (encara que no sabem si altres animals raonen o no), la dot de parlar i la dot de ser animals amb nosaltres mateixos. He estat hui a la reunió del Sin Vergüenza i realment, ha valgut la pena. La gent ha parlat, ha comentat i sobretot, hem passat una bona estona, fent el que ens agrada i el que voldriem fer sense que hi hagi una contrarevol·lució.
Sempre en aquesta vida, hem tingut que lluitar. Vam lluitar contra la naturalesa en dil·luvis, terratremols, huracans, tifons... Vam lluitar en guerres contra païssos, invasors i contra el nostre propi poble. Vam lluitar per tenir un lloc en aquesta societat i ara hem de lluitar per seguir com sempre, endavant. A que quan estimem a algú de debó, lluitem sempre perque tot vagi bé? Doncs això es la mateixa situació. Hem de continuar com ara mateix, seguint fent la nostra vida i mirant sempre al futur, perque creieu-me, quedar-se al passat és un gran error.

Petons per a tots i totes

Réquiem Matemàtic

Cinquena Nit: Somewhere Over The Rainbow

2005-04-29T07:09:00.000+02:00

Somewhere Over The Rainbow... Que bonica cançó!! A mi m'agrada moltíssim i com inici d'aquest post, breu i al·legóric, m'agradava com quedava.

Doncs be, hui he fet la friolera de tres examens, que més o menys, han anat bé, estic una mica fet "caldo"... No sé si "Caldo Aneto, 100% Natural", però estic molt cansat i açò que aquesta setmana no treballo pas. Doncs bé, estic molt feliç de tots els aconteixements de l'alcalde de Pontons, per totes les burrades dites i per dir... Espero que siguin rodant caps de putxinel·lis que només fan cas a les paraules bíbliques i edulcorades del papa Benet XVI. Un altre tema, és la sentencia que han possat a un llogataire belgà, per no voler llogar el seu pis a un matrimoni homosexual. Quina poca vergonya! Aquestes sentencies tindrien que ser més comunes...

Saluts a tots i totes...

Réquiem Matemàtic

Quarta nit: Infla que inflaràs, que el preservatiu explotarà

2005-04-28T06:42:00.000+02:00

Doncs si, quin títol més ridicul... Sorry, hem sorprén a mi mateix, però es que és el titular del meu día. Aquest matí i migdia, he participat amb alguns sinvers, a la TelecosParty del Día, en el seu estand possat a l'entrada del CUP (el centre comercial del UPC).
M'ho he passat d'allò més bé. Només coneixia a l'Eric, perque ja fa messos que el coneixia d'un altre lloc i res. Gent molt maca que hem intentat fer la nostra missió: que la gent s'ho passés bé i que participessin en el lloc d'inflar condons. Al principi, la gent molt tallada. Massa fins i tot. Mentre están, melindros a dojo i un porro ple de ¿moscatell? que s'ha afiançat l'Eric. Molta gresca en la Matriu del Campus Nord. La gent ha aconseguit xifres de gairebé un metre de llargada en l'inflada de condons (a 20 cts. condó). Els premis: condons a dojo i una entrada a la TelecosGreska del divendres. Molt bon rotllo, molt bona gent. Molta diversió.

He arribat a casa a les quatre i mitja. No he fet migdiada, ja que el meu somnifer particular (Aquí hay tomate) i doncs, no he dormit. He pecat, ho confeso. M'he llegit un tros del llibre del Urdaci. Deixalla premsada amb forma de llibre. Non comments.

Réquiem Matemàtic

Tercera nit (Amb un dia de retràs): Sóc un tarat...

2005-04-27T06:30:00.000+02:00

Sóc un tarat,
ho tinc que reconèixer en obert, perque més temps no ho podia amagar. M'ha tingut que descobrir, per a gota colmada del meu propi i vell got, un alcalde del Partit Popular... Per ser exacte, l'alcalde de Pontons del Penedès, que ha dit "que som uns tarats i que són deficients". És a dir, a veure si el meu cap és capaç de comprendre tot això. Vol fer-me creure'm, un batlle de poble, que l'homosexualitat és una enfermetat equiparable a una deficiencia mental, com pot ser la Sindrome de Down? A veure, si em comparessin amb altres cosses, realment no li donaria gaire importància. Pero que em comparin amb un malalt, a més deixant als malalts i a nosaltres mateixos a l'altura del betum, perque segons ell, dóna a entendre que som ciutadans de segona.

A veure si ara, hauré de deixar de jugar a rugbi, per començara a jugar a futbol amb el Homosexuals F.C., que anem a l'intenció de jugar l'ascens amb els Conservadores F.C. Sembla molt de conya, però això es una falta de respecte per a una serie de persones que formem un col·lectiu. Espero que els senyors del PP, reaccionin a aquest tipus de declaracions i que no facin oïdes clossos.

Réquiem Matemàtic

Segona nit: Sóc un "puntet negre"

2005-04-26T06:46:00.000+02:00

Hola a tots i totes, que visiteu aquest blog (Que crec que sou pocs o poquets), estic indignat... M'havien dit estrafolari, raro, amargat, bocamoll, lleig, estupid, gras, "grandullón", quatre ulls, camallarg, tocat del bolet, marica de merda i fins i tot, Urdaci. Pero mai, mai, mai, m'havien definit com un puntet negre. Com m'ho he de pendre això?

Remontem-nos en la historia. Hui a la tarda, l'han passada discutint sobre els matrimonis homosexuals (cosa que no em desagrada), però han fet una enquesta a peu de carrer (rigor periodistic, zero) i un bon senyor, de classe media i d'uns quaranta anys, ha definit que un gai o una lesbiana o un bisexual o un transexual és un puntet negre i que no cal donar-li importància. Que aquesta llei només és per un grapat de puntets negres. Doncs bé. Imagineu-vos la situació. Un tio com jo, de 1,83 d'alçada, tipus armari mirant la tele com un babau i la sang com d'orxata, quan he escoltat aquestes paraules. Sóc un puntet negre (i no es cap tipus de descriminació). M'ha recordat l'época d'infant a l'escola, dibuixant puntets negres per contar quantes ovelles tenia un ramat dividit en tres grups. No m'imaginava que jo anava a ser un d'aquells puntets... jejeje

Doncs bé, he tret una conclusió de ser un puntet negre. Si un puntet negre s'ajunta amb un altre i amb un altre i amb un altre... i així una gran quantitat (com succeeïx a http://www.sinver.org), doncs tindrem no només un col·lectiu de puntets, sino un dibuix ben bonic i original, que podem formar tots si obrim la ment. Per que no som diferents, només tenim les idees clares i açò, ara per ara, fa por a gran part de la societat.

Bona nit a tots/es

Réquiem Matemàtic

Primera Nit: Apareix el concepte RéquiemMatemàtic

2005-04-25T06:08:00.000+02:00

No, no esteu llegint les Cróniques per a un nou best-seller de qualitat gairebé indescriptible. Esteu llegint les primeres notes, del Réquiem més Matemàtic. Una peça musical? Una blasfemia per a tots els músics morts i per morir? Un nou club de fans del Papa Benet XVI? Un matemàtic frustat que es vol ficar a músic? Un tio que li falten quatre cargols i no els troba?

Doncs, l'última resposta es podría aproximar a les meues reflexions, però no. Per desgràcia d'alguns, benefici d'altres, tinc els peus ben clavats al terra. Com es pot definir qui sóc jo. Doncs, com els matemàtics som així, ens inventarem una nova variable que anomenarem RèquiemMatemàtic. I com definim aquesta variable? Doncs mireu: Dintre del conjunt humanitat, segons les utopies tots som iguals, però tenim una diferencia principal: uns pertanyen al subconjunt homes i altres, al subconjunt dones. Jo pertany al subconjunt homes. Dintre del conjunt humanitat, també existeix uns subconjunts molt grans, on tots i totes hi tenim cabida: El subconjunt heterosexual (En algunes zones de món, s'empenyen en esborrar aquestes subdivisions conjuntals), el subconjunt homosexual, el subconjunt bisexual i el subconjunt transsexual. Jo sóc del subconjunt homosexual i a la vegada del subconjunt homes.

Doncs bé, ja tenim definit on es troba RéquiemMatemàtic. Doncs també podem dir que és un element continu (estic fet d'una peça, jajaja), no tinc intervals ni excepcions. I només sóc el que jo mateix crec que sóc. És un element propi i independent.

Passem de romanços. Quí és el RèquiemMatemàtic? Doncs és la veu d'aquest blog, el que explicara i relatarà el que ell veu del món on li ha tocat viure. On possarà noticies bones, noticies dolentes, ... Però sempre amb la finalitat de considerar, que una persona per ser diferent de les altres, no deixa de ser persona. Terminem amb les classificacions i les jerarquies.

Ha començat des d'ara mateix, a sonar el Réquiem Més Matemàtic, però en contra d'anar dedicat a un mort existen, va dedicat a un mort futur, el de la societat homofóbica.
Saluts a tots i totes que llegiu aquestes línies.

Petons, Réquiem Matemàtic